UNA JOVENTUT CONSUMIDA PER LA GUERRA
Més o menys tots sabem el per què, el quan, on i qui van ser els vencedors de la Guerra Civil espanyola, però més enllà de les dades no en sabem re. Això queda demostrat en el llibre de Joan Sales “Incerta glòria”, el qual plasma amb tot luxe de detalls la veritable guerra, la que va més enllà de las bales, la guerra que hi ha en cada un dels combatents. Podria ser com tantes obres que s’han publicat sobre la guerra, però el que la fa especial és que està enfocada des del bàndol dels vençuts, els republicans.
L’obra, escrita per un autor que també va patir les conseqüències de la guerra, va ser publicada per primera vegada el 1956 però amb moltes limitacions per culpa de la censura del franquisme. Arrel d’això, l’autor va anar reescrivint l’obra i incorporant detalls i dades a mesura que la repressió anava disminuint, passant de 300 pàgines de la primera edició, a les quasi 800 de la definitiva.
L’obra, dividida en tres parts i amb una quarta corresponent al llibre adjunt “El vent de la nit”, s’inicia amb un pròleg escrit pel propi autor amb la frase “The uncertain glory of an april day” de Shakespeare, com a resum del que és la seva obra, tal i com ell mateix diu, fent referència posteriorment a Baudelaire, dient que tota joventut, la seva també, ha estat una tempesta tenebrosa travessada de llampecs d’una incerta glòria.
La primera part de l’obra és tot un recull de cartes que un dels protagonistes, Lluís Brocà, envia al seu germà Ramon des del front d’Aragó relatant el dia a dia de la seva estava a Olivel i a diferents pobles on anava destinat. Posteriorment, Sales amb la segona part de l’obra ens transporta a la Barcelona de la guerra, bombardejada i amb escassetat d’aliments, amb les cartes que la Trini, la dona d’en Lluís, escriu en Soleràs. Finalment, amb la tercera part, relatada per la veu narrativa d’en Cruells, un company de batalló d’en Lluís i en Soleràs, se’ns relata el desenllaç de la guerra i el final de cada un dels protagonistes. Per últim, i personalment la part amb més sentiment contingut, és la novel·la adjunta “El vent de la nit”, on altre cop trobem en Cruells com a narrador, però amb ja al cap d’uns anys de la finalització de la guerra, relatant les conseqüències de la mateixa, tant en els seus companys de batalló, com en ell mateix.
Tot i que cada part de l’obra estigui relatada per protagonistes diferents, tots ells tenen en comú un punt d’unió: en Soleràs, qui apareix amb molt de pes en al narració dels fets, i al qui tots li tenen una estima personal i diferent. Aquest personatge és una peça clau de l’obra, el qual ens deixa fragments plens de divagacions i autors clàssics com Nietzche o Freud, on reflexiona sobre la vida,la guerra, la il·lusió o les ideologies.
Aquesta obra, densa tot sigui dit, és un testimoni de la tragèdia, sobretot de la tràgica guerra que els va tocar viure als derrotats. Res escapa a l’oblit del seu autor. En cada una de les parts, i amb estils diferents segons la seva veu narrativa, Sales és capaç de captar cada detall i cada un dels matisos possibles, per tal de no deixar re a la imaginació del lector, i que el text sigui com bé ell diu “la veritat lluny de la mentida negra i la mentida roja”. La novel·la reviu records amb força, i treu enfora els sentiments i les frustracions de cada un del seus protagonistes, els quals ens exposen el seu punt de vista, real, cru i sincer, i com la guerra els va consumint per dins a poc a poc com un càncer incurable. Tots ells, es perden buscant una glòria que no existeix i que dilueix al seu pas una joventut, una joventut que mai tornaran a viure. “Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma; no visc més que de record” escriu en Cruells en la última part del llibre, en la qual confessa que mai s’ha curat de la seva joventut ni de la seva guerra, ja que en el fons són el mateix, una tempesta tenebrosa.
