Un any més Barcelona surt al carrer per celebrar la diada de Sant Jordi. Milers d’estands de llibres i roses omplen la Rambla i els carrares més estrets de la ciutat amb l’objectiu de vendre tant com puguin. En aparença tothom coneix el significat d’aquest dia tan especial pels catalans, però avui en dia això a variat significativament.
Milers de turistes i persones d’altres països col·lapsaven el centre de la ciutat mirant encuriosits tot el que els envoltava, i preguntant-se entre ells a què es deu tot aquest espectacle de flors i llibres. Encuriosida em vaig fixar amb una parella d’estrangers que duien una bona estona davant d’una parada de roses sense saber si comprar-ne una o no. Em vaig apropor a ells i amb el meu millor anglès els vaig preguntar d’on eren. Per sort meva venien d’Itàlia, Roma; així que no em va ser complicat entendre-m’hi. Es deien Francesca i Toni, des de principis de setmana que estaven per la ciutat i el dijous pel matí tenien pensat anar a la casa Batlló, però ara ja no ho tenien tant clar: “ No sabem per què la ciutat està així, però anirem a passejar pel centre per veure-ho tot” em van dir. Com no sabien com funcionava el tema del llibre i la rosa, els hi vaig explicar més o menys, i tot i que trobaven molt elevat el preu de vuit euros per una rosa, ell n’hi va regalar una a ella. Ja que estava allà em vaig acostar a la venedora: “Perdoni, em sabria dir quants estrangers com aquesta parella li han comprat una rosa avui?”. La dona, amb guants per no danyar-se les mans amb les espines de les flors, va restar pensativa uns segons i em va dir: “Doncs la veritat és que no molts. S’apropen a la parada, miren, “soben” les flors i llavors quan veuen el preu molts marxen o d’altres van als “moros” a comprar-la per 2€”. Tot i això, em va confirmar que el negoci, i més ara en temps de crisi, no se n’estava ressentint: “ Sant Jordi és Sant Jordi, i almenys roses se n’estan venen moltes, avui la crisi no existeix, demà Déu dirà”.
Vaig baixar Rambla avall fins arribar a la zona de la Barceloneta. Allà Sant Jordi no ha arribat, centenars de turistes omplen terrasses i restaurants de la zona, indiferents al que està succeint. Molts d’ells tornaven de la platja, alguns molt més cremats que d’altres, i ni rastre d’alguna senyal que indiqui que era Sant Jordi.
Milers de turistes i persones d’altres països col·lapsaven el centre de la ciutat mirant encuriosits tot el que els envoltava, i preguntant-se entre ells a què es deu tot aquest espectacle de flors i llibres. Encuriosida em vaig fixar amb una parella d’estrangers que duien una bona estona davant d’una parada de roses sense saber si comprar-ne una o no. Em vaig apropor a ells i amb el meu millor anglès els vaig preguntar d’on eren. Per sort meva venien d’Itàlia, Roma; així que no em va ser complicat entendre-m’hi. Es deien Francesca i Toni, des de principis de setmana que estaven per la ciutat i el dijous pel matí tenien pensat anar a la casa Batlló, però ara ja no ho tenien tant clar: “ No sabem per què la ciutat està així, però anirem a passejar pel centre per veure-ho tot” em van dir. Com no sabien com funcionava el tema del llibre i la rosa, els hi vaig explicar més o menys, i tot i que trobaven molt elevat el preu de vuit euros per una rosa, ell n’hi va regalar una a ella. Ja que estava allà em vaig acostar a la venedora: “Perdoni, em sabria dir quants estrangers com aquesta parella li han comprat una rosa avui?”. La dona, amb guants per no danyar-se les mans amb les espines de les flors, va restar pensativa uns segons i em va dir: “Doncs la veritat és que no molts. S’apropen a la parada, miren, “soben” les flors i llavors quan veuen el preu molts marxen o d’altres van als “moros” a comprar-la per 2€”. Tot i això, em va confirmar que el negoci, i més ara en temps de crisi, no se n’estava ressentint: “ Sant Jordi és Sant Jordi, i almenys roses se n’estan venen moltes, avui la crisi no existeix, demà Déu dirà”.
Vaig baixar Rambla avall fins arribar a la zona de la Barceloneta. Allà Sant Jordi no ha arribat, centenars de turistes omplen terrasses i restaurants de la zona, indiferents al que està succeint. Molts d’ells tornaven de la platja, alguns molt més cremats que d’altres, i ni rastre d’alguna senyal que indiqui que era Sant Jordi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario